Descobrim l’apassionant història de la transmissió del saber

El passat dimecres, dia 19 de febrer, hem vistat la Biblioteca del Museu Diocesà. Crec que no m’equivoc (sobretot a jutjar per l’interès que mostrareu i per les cares que feu a les fotos) si afirm que us va sorprendre, interessar i agradar molt fer aquesta visita.DSC_0669

DSC_0656

Hem estat molt afortunats de poder veure tan d’aprop aquests llibres i que n’Esperança ens n’explicàs tan bé com, quan, amb quins materials, per a què es van fer i el per què de com han arribat als nostres temps aquestes joies de la cultura.

Imatge

El primer que ens va sorprendre va ser que el llibre més antic de tots era el millor conservat!! I és que, llevat dels experts, ningú ho diria. Es tractava d’una de les tres úniques còpies conservades al món del llibre-model de l’obra de Ramon Llull Llibre de contemplació. El manuscrit que vérem data d’entre el 1305 i el 1310 i es conserva com a nou perquè el seu suport no és paper, sinó pergamí. I no un pergamí qualsevol, no!! El de millor qualitat, que es diu vitel·la. Realment sorprenent l’origen de tal material, eh? (Si no ho recordau o no ho heu sentit mai, no deixeu de consultar-ho!!). Ja només per això el seu valor seria gairebé incalculable!! Però encara li hem d’afegir molt més valor. D’una banda, els materials de les lletres capitals i les filigranes, elaborats amb pa d’or, lapislazuli i el més car de tot, la porpra (que extreien del fetge dels petits cargols de mar). I de l’altra, allò que conté l’obra, una ingent acumulació del saber: són 365 pàgines (una per cada dia de l’any), organitzades en tres parts (que representen la Santíssima Trinitat) i dividit en 5 llibres (un per cada nafra de Jesús).

DSC_0662

El segon llibre, elaborat com a regal per a Blanca de Navarra, Reina de França, era només una mica menys antic, d’envers l’any 1320. És sorprenent com amb tan poc temps la lletra, malgrat ser del mateix estil (lletra gòtica llibrària), ja es pot diferenciar. Es tractava també d’una altra obra lul·liana, una novel·la en aquest cas, en què l’amor científic i l’amor filòsofic es discutien com una parella que no es posa fàcilment d’acord. Ramon Llul pretenia amb una obra com aquesta que la gent aprengués. Per això, el manuscrit es decora amb bell arbres il·lustratius per a ordenar els conceptes abstractes. Que Ramon Llull fou qui idea per primera vegada un sistema esquemàtic també ens va sorprendre bastant!! Fins i tot va inventar un sistema mecànic amb dues rodes que giraven l’una sobre l’altre, cosa que li permetia combinar conceptes i gràcies al qual és considerat el pare de la programació informàtica.

DSC_0657

Ara si, el tercer llibre ja es tracta d’un llibre en paper i d’impremta. Això sí, imprès encara amb tipos fixos, és a dir, que per a cada pàgina, havien de fer la taula de ferro aposta. Ai de qui s’equivocàs!!! No era un incunable, però ens va servir per aprendre el què és. Potser en una altra ocasió, en podrem veure algun. Es tracta d’un volum del 1550 que conté tots els sabers del món perquè romanguessin per a la posteritat!!! Ple de dibuixos explicatius (com el que es veu a la foto representant la concepció aristotèlica del món…curiosament ja circular…,) genealogies de personatges il·lustres i plànols de ciutats, entre d’altres, comença explicant l’origen del món (“In principio erat Verbum”) fins a il·lustrar fins i tot la dança de la mort.DSC_0672

El darrer llibre que vérem, el més modern i, tristament, pitjor conservat, era del 1700. Una obra del Pare Pasqual que, malgrat les prohibicions, reivindicava les idees de Ramon Llull. Un manuscrit en paper que amb el temps s’ha fet molt malbé; primer, perquè com que ja es produïa molt més paper i aquest era un bé més assequible, la seva qualitat ja era pitjor; segon, perquè la tinta amb què s’hi escrigué contenia molt ferro, que amb l’humitat es va rovellar i va anar estripant una mica el paper; i tercer, pels simpàtics bitxets que tots coneixem, els que col·loquiament es diuen peixets de plata, que es veu que ho troben boníssim i se’l van menjant poc a poc…

DSC_0660

I per acabar, una cosa que us va agradar potser més i tot!! Un facsímil de l’atles que Jafudà Cresques, un cartògraf jueu mallorquí, va fer per encàrrec del Rei. Realment apassionant la història de l’atles, com també el fet que pogués dibuixar el món d’una manera precisa sense haver sortit de Mallorca més qua un pic o dos en tota la seva vida. Si que en tenia d’ambaixades el regne de Mallorca arreu del món conegut, eh? I quina capacitat d’imaginació en algunes ocasions!!! I a les Illes Canàries…quants exclaus en degueren dur els mallorquins…? Mils d’històries, anècdotes, preguntes, cursiotats, sorpreses…romanen en una joia com aquesta. Joia per als navegants de l’època, i joia també per a nosaltres, que tenguerem el privilegi de poder-lo descobrir i disfrutar tranquil·lament!!

DSC_0675

DSC_0667

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s