Cap d’any a la romana

Que l’any comenci l’1 de gener és una invenció de la Roma antiga, origen d’una gran part de les convencions que utilitzem constantment arreu del món. En el calendari, com en tantes altres coses, centenars de milions de persones som extremadament romans.

l fet que avui a la nit se celebri una gran festa en una gran part del planeta demostra fins a quin punt l’anomenada civilització occidental ha imposat les seves referències com a universals. Que l’any comenci l’1 de gener és, de fet, una invenció de la Roma antiga, origen d’una gran part de les convencions que utilitzem a cada instant d’un extrem a l’altre del món. En el calendari, com en tantes altres coses, centenars de milions de persones som extremadament romans.
Però aquesta nit no canvia pas l’any a tot arreu. Sense anar més lluny, si la gent del basar xinès de la cantonada celebra la festa serà per cortesia i voluntat d’integració, i perquè a una festa ningú no li fa fàstics, però el seu Cap d’Any, l’any nou xinès, se celebra entre final de gener i final de febrer, d’acord amb el moviment de la Lluna. També oscil·la amb la Lluna (a ells els deu semblar que oscil·lem nosaltres) l’inici de l’any hebreu, que antigament s’establia cap al solstici de primavera, coincidint amb la fugida d’Egipte, i després es va passar a la tardor. En el cas del calendari musulmà, la cosa encara es complica més; així, el darrer canvi d’any va correspondre al nostre 7 de desembre, però el proper se celebrarà en el nostre 27 de novembre, i el següent, el 15 de novembre.
Ni tan sols a Roma l’any no va començar sempre l’1 de gener. El calendari més antic, que ja havia calculat amb precisió el nombre de dies de l’any i els havia dividit en 12 mesos, va situar en primer lloc el mes de març, que rep aquest nom del déu de la guerra, Mart, i que era el mes en què es preparaven les campanyes militars. Quan aquestes es van començar a preparar més aviat, es va avançar també l’inici oficial de l’any. Però com que alguns mesos ja tenien un nom relacionat amb el seu ordinal, i es va respectar, hi va haver un curiós desfasament: des de llavors -fa més de 2.200 anys- setembre, o september, que vol dir setè, és, de fet, el mes novè, i desembre, o december, que significa desè, és, en realitat, el mes dotzè.

Això no vol dir que si demà viatgéssim en el temps 2.200 anys enrere, anéssim a parar a un primer dia de l’any: el calendari oficial romà tenia desfasaments amb l’astronòmic, i els corregia intercalant mesos d’escreix d’una manera de vegades arbitrària, fins que Juli Cèsar va encarregar als seus astrònoms que afinessin el càlcul, i van fer-ho tan bé que no va caldre cap retoc fins al cap de quinze segles, amb la reforma gregoriana. Celebrem, doncs, aquesta nit la festa del canvi d’any conscients que és matèria opinable i descaradament romana.

 

Article de Xavier Domènech publicat a regio7.cat, El diari de la Catalunya central  el 31/12/2010.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s